assemblees · l’afamat cantautor, per a l’homenatge a léo ferré, atès que acaba de treure al...

11

Upload: doancong

Post on 10-Nov-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

[email protected] C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: Dijous a les 20 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: Dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que en vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies anticipades. Salut!

PRESENTACIÓBé, aquí teniu un monogràfic sobre les Setenes Jornades Llibertàriesque realitzarem aquest mes, entre els dies 8 i 13 d’octubre. Enguany,que celebrem els 15 anys d’Ateneu, els 10 de Butlletí i, no ho emd’oblidar, els 20 d’Els Gnomos, teníem pensat unes jornades del’hòstia... Però, ai!, com gairebé sempre en nosaltres les coses s’hanesgarriat i hem hagut de tallar de tot i per totes bandes.

Teníem pensat portar Carles Fontserè, el singular dibuixant icartellista, perquè ens mostrés una exposició de cartells i enspresentés les seves memòries, però quan gairebé tot estava fermat, lamala sort ho ha impedit. També havíem de portar Xavier Ribalta,l’afamat cantautor, per a l’homenatge a Léo Ferré, atès que acaba detreure al públic un disc de versions en català del chansonnier; però,finalment, una gira per Canadà ho ha impedit. Altres projectes(exposició de Léo Ferré, reedició de materials exhaurits que la gentens demana, concert de finançament de les jornades...) s’han hagutd’ajornat o congelar per causes diverses. Però, bé, fora plorar!Pensem que de tota manera ens han quedat unes jornades bendignes, amb uns temes ben interessants i amb un convidats de primerordre.

Només ens queda un desig, que tothom hi assisteixi i hi participi,perquè unes jornades llibertàries sense això, sense assistència de lagent i sense la seva participació no són res; les jornades no les fal’Ateneu, les jornades les fa la gent que hi assisteix i hi participa. Jaho sabeu d’altres anys, les jornades només són l’ocasió, l’excusa per

obrir debats en torndiferents temes, un espaiobert a la participació. Peraixò sempre demanem a lagent el seu ajut: Comt’agradarien que fossin?Quins temes tractaríeu?Sabeu d’algú que hi vulguiparticipar?

Finalment, volem agrair,com cada any, a tothom queha fet possible aquestesjornades.

Bé, salut i fins l’anyvinent!

Una societat devastada per successiusgoverns democràtics o militars, radicals operonistes, però fidels administradors delcapitalisme internacional del Banc Mundial,de l’FMI, del Club de París, del Club deLondres, etc.

El 18 de desembre de 2001, enfront d’uninsòlit decret, la gent hi va dir: «Prou! Que himarxin tots! Que no en quedi cap!» Un diade doble desobediència civil: a l’Estat desetge i a la vaga per les dues «grans»centrals sindicals.

L’«altra» Argentina va començar aemergir.

Més de mil assemblees populars on esplanteja l’organització sociopolítica enl’àmbit regional mitjançant l’horitzontalitatmés completa, mitjançant el consens.

L’economia trueque, sostinguda ja permés de deu milions de persones, la tercerapart de la població. El pensament delssocialistes utòpics fet realitat.

L’autogestió creixent de sectors vitalsaturats: terres, industries, hospitals, escoles,fàbriques, dipòsits, mines, mercats...

Formes de solidaritat social enfront d’unenemic despietat: societats de resistència isolidaritat de lampistes, electricistes itreballadors del gas que restableixen elsserveis vitals tallats per manca depagament.

El rebuig a les tèrboles estructurespartidistes de l’esquerra. Els cacerolazos; larebel·lió dels «viejos», que es neguen amorir abandonats; les vagues «treballant».

Els escraches als bancs, als polítics, alsmilitars, a l’Església, responsables totsd’accions genocides.

El vertader poder és al carrer.Possibilitats i límits d’aquestes vastes

experiències descentralitzadores,horitzontals i solidàries; en definitiva,pràctiques genuïnament espontànies illibertàries.

D I M A R T S 8 D ’ O C T U B R EBull Argentina: assemblees,

autogestió, economia alternativaVídeo-xerrada a càrrec de Miguel Rodríguez, company llibertari argentí

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

Bernard Thomas ésanarquista, escriptor iperiodista; col·laboradorhabitual del satíric LeCanard enchaîné, tépublicats més de vint llibres,com ara Jacob, recuerdosde un rebelde (Txalaparta.Tafalla, 1991) i el que araens ocupa Lucio, elanarquista irreductible(Ediciones B. Barcelona,2001), que narra la històriade Lucio Urtubia, unanarquista sense parangó.

Lucio va néixer el 1931 aCascante (Navarra). Vapujar al si d’una família pagesa, pobre —«vaser una sort néixer pobre, perquè no vaig fercap esforç per perdre el respecte a totl’establert»— i republicana, i gairebé teniacinc anys quan esclatà la Guerra Civil. Amb17 anys, fent la mili, va entendre que a lafrontera era molt fàcil traficar i és va fercontrabandista; però el 1954, quan el vandescobrir venen roba militar, va desertarcreuant els Pirineus fugint d’allò que podiaser la pena capital. A França treballa en laconstrucció i coneix en Quico Sabaté, quel’introdueix en el món llibertari; i així Lucio esva convertir en una peça clau dels últimsgrups del maquis anarquista. En 1959,Lucio, desplaçat al Regne Unit, començà laseva «carrera» de falsificador. La policiabritànica mai no el va poder caçar. Lafalsificació de moneda es va convertir per aLucio en un joc d’infants i els atracamentstampoc no se li donaven malament (elsbancs de França, Bèlgica, Gran Bretanya iAndalusia van sentir la metralladoraThompson que en Quico li va llegar). En1974 va ser detingut, amb la seva donaAnne, pel segrest de Baltasar Suárez,director del Banc de Bilbao a París.Considerat un heroi de la lluitaantifranquista, absolt en el judici, l’últim de la

dictadura, Lucio va decidircanviar d’aires: Uruguai,Xile, Argentina, Bolívia (onva intentar de segrestar elnazi Klaus Barbie), EUA (onfalsificà documents per alsPanteres Negres i col·laboràen la fuga del seu líder).Però del seu gran cop, lafalsificació dels xecs deviatge del First National CityBank, el banc més poderósdels EUA, per un valor detrenta milions de dòlars delsd’aleshores, no va poderescapar. N’eren tanperfectes les falsificacions

que els pèrits del Citibank no sabien distingirels travellers checks bons dels dolents; elbanc es plantejava fer fallida. Capturat,Lucio va haver de negociar. Va tornarplanxes i feixos de bitllets de dòlarsassessorat per un dels millors bufetsd’advocats europeus. Altres episodis de laseva vida: la trobada amb el Che Guevara,a qui va proposar inundar el món de dòlarsfalsos, i el Che va recular, al·legant quedevaluar el dòlar era inviable; l’afer Granadoi Delgado; Maig del 68; l’experiènciacooperativista i d’autogestió fallida ambPaco Rabbane; les «feines» per aMontoneros, Tupamaros, ERP, FRAP i ETA;el xec en blanc del directiu del Barcelonaque va ajudar a fugir i que mai no cobrà; la«mediació» en el cas d’Albert Buadella i ElsJoglars —Lucio va fer el passaport fals deBuadella—; la història del carnicerito deMàlaga; la intercessió en el segrest deJavier Ruipérez... Conscient de laimportància de la memòria històrica, Lucio,el picapedrer de Cascante —que tenia caseva inundada de bitllets, però que esllevava cada dia a les sis per anar al tajo—,ha creat el centre cultural Louise Michel albarri parisenc de Belleville; i ha deixat queBernard Thomas li faci el llibre de sa vida.

D I M E C R E S 9 D ’ O C T U B R ELuc io , l ’ ana rqu is ta i r reduc t ib lePresentació del llibre de Bernard Thomas i una xerrada amb el protagonista, Lucio Urtubia

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

El director de cineMichel DahamaniGatlif, més conegutcom Tony Gatlif, vanéixer a Algèria el1948 i descendeixd’àrabs i de gitanos. Ésen aquesta dualitatd’orígens, en aquestmestissatge que trobala majoria de lesinspiracions perrealitzar les sevespel·lícules i sobre toten la cultura romaní,perseguida des desempre —pels cristians que els van acusade pagans, pels Reis Catòlics que elsexterminaren, per Franco que elscriminalitzà, pel nazisme que els confinà alscamps de concentració, per Ceausescu queels aterrí a Romania...

La seva «tetralogia gitana» començaamb Les Princes (1983), sobre un grup deromanís sedentaritzats i que creix al suburbid’una gran ciutat europea; continua ambLatcho Drom (1993); segueix amb GadjoDilo (1998), la traducció de la qual seria unacosa així com El paio foll, que narra lahistòria d’un paio jove que s’endinsa en laintimitat, la cultura, els costums i les formesde vida d’un grup de gitanos a la Romaniaactual, combinant ficció i document ambactors no professionals; i acaba amb Vengo(2000), sobre dues famílies gitanesandaluses enemistades a mort (música, ball,amor, venjances, tragèdia...).

Altres pel·lícules de Gatlif són La rue duDépart (1985), Pleure pas My Love (1988),Gaspard et Robinson (1990) i Mondo(1994), entre d’altres.

Latcho Drom —«Bon viatge», enromaní—, el film que podrem veure en lesJornades i que li va valer nombrosos premis,és un documental no narratiu que podríemqualificar d’«audiomissatge» a la manera de

Koyaanisqatsi oBaraka, on rescata imostra la cultura,especialment la músicai el ball, de diferentsgrups de romanís dediversos indrets (Índia,Egipte, Turquia,Romania, Hongria,Eslovàquia, França,Andalusia...) sobre el filconductor de la sevaodissea des de l’Índia aAndalusia; unaaventura etnomusical,un homenatge musical,

en definitiva, a tot un poble, sense caure enuna visió paternalista i palesant ladiscriminació, l’exclusió, el menyspreu i lapersecució que ha patit aquesta gent. Comdiu un vell zíngar: «Jo mostro les mevespenes cantant, perquè cantar és plorar; jomostro les meves alegries ballant, perquèballar és riure.»

Però la pel·lícula només és una excusaper establir un debat sobre el tema de laimmigració (multiculturalitat / interculturalitat,integració, costums, etc.) amb els convidats.En aquesta ocasió comptarem amb JaimeBueno, l’advocat d’immigrants conegut pertothom; Jaime Zambrano, un exiliatcolombià ben arrelat a Mallorca i quedenuncia sempre que pot tot el muntatgeque hi ha sobre la immigració; i HéctorPavelic, que ja no ha de menesterpresentació.

D I J O U S 1 0 D ’ O C T U B R EC u l t u r a c o n t r a r a c i s m e

Projecció de la pel·lícula Latcho Drom (1993), de Tony Catlif, i debat amb Jaime Bueno,advocat d’immigrants; Jaime Zambrano, exilit colombià; i Héctor Pavelic, exiliat llibertari xilè

C a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

"Aquesta és una història sobre lamemòria i, per tant, sobre l'oblit.També és la història d'un viatgeamb els guerrillers antifranquistes,un viatge en el temps, cap alsrecords, un viatge de retorn a lesmuntanyes i als arbres, un viatgecap a un moment de la històriad'Espanya que ja ningú no visita."Així va presentar MontxoArmendáriz aquest documental, queha produït juntament amb la sevaesposa Puy Oria. Precisament, laidea de realitzar aquest documental va sorgirarran del rodatge de Silencio roto (2001) delmateix Armendáriz, un drama de ficció que ja vacontribuir a donar a conèixer aquests exguerrillersal públic general. Després del rodatge vaconsiderar necessari recuperar la memòriad'aquells personatges que havia estatentrevistant. La guerrilla de la memoria és undocumental que reconstrueix el període de lluitaguerrillera antifranquista -coneguts com a maquis-entre el 1939 i els anys seixanta, a partir delstestimonis dels protagonistes reals d'aquestperíode històric. Per a ells mateixos, es tractad'un document necessari perquè consideren quedurant molts anys –fins i tot durant la transició–van ser silenciats.

El director peruà Javier Corcuera ja elconeixem pel seu primer llarg La espalda delmundo (2000). Ara ens presenta aquest film, en elqual ha treballat de nou amb Fernando León deAranoa, director de Barrio (1998) i Caminantes(2001), en la investigació prèvia i en l'elaboraciódel guió; i també amb Jordi Abusada, com adirector de fotografia.

La pel·lícula es va presentar al festival decinema de Gijón del 2001, que va aplegar bonapart de les persones que van participar en el film.Posteriorment s'han promogut diversos actes enmemòria d'aquests excombatents, amb passis dela pel·lícula, debats amb els protagonistesd'aquestes històries i l'assistència de lesgeneracions més joves entre el públic.

Després de la Guerra Civil nombrososcombatents republicans es van negar a acceptarla victòria franquista i es van refugiar a lamuntanya per lluitar contra la dictadura. En forencinc mil aproximadament, repartits en onzeagrupacions per tota la península. La guerrilla de

la memoria mostra que, darrere delmite i de l'oblit, hi ha els rostres i elsrelats d'aquelles dones i aquellshomes, amb noms i cognoms:Esperanza Martínez «Sole»,Remedios Montero «Celia», FloriánGarcía «Grande», Francisco Martínez«Quico», Manuel Zapico «Asturiano»,José Murillo «Comandante Ríos»,Eduard Pons Prades «FloreadoBarsino», Benjamín Rubio, ÁngelaLosadas i Emilia Girón. En ells espoden descobrir un seguit d'històries

combatudes i silenciades durant el franquisme, ique encara romanen en la memòria d'aquestesdones i homes que, així, es reafirmen en elpassat.

La preparació del documental va comportarun treball exhaustiu de documentació a càrrec deCarlos Muguiro, en el qual es van emprar més decinquanta hores d'entrevistes a uns vintexguerrillers dels quaranta que continuen censatsa Espanya i França, i es van recórrer trentapoblacions de tota la península durant sissetmanes de rodatge. El pressupost fou de 50milions de pessetes.

És un documental curt, clar i concís –entendridor en alguns moments–, queaprofundeix en les vivències d'aquestes persones,en les seves motivacions –polítiques o no–, en lesseves formes de vida, en les divisions que vanexistir entre ells, en les traïcions, les desil·lusions iles il·lusions que encara tenen i que els mantenenjove l'esperit.

Aquesta també és la memòria de les dones,d'aquelles que van patir tota mena de vexacions i,tot i això, van resistir, mentre els seus homes erena la muntanya lluitant per l'enderrocament d'unrègim que es va mantenir. I aquest esperit delluita per la llibertat és el que encara transmetenles seves paraules, els seus gestos –fentmemòria de l'oblit– i les seves exhortacions alsmés joves a lluitar per transformar la societat ipels ideals de llibertat, igualtat i solidaritat.

A més d'un bona realització, la pel·lículapermet que els protagonistes, a més de recordar,puguin reflexionar, des de la distància, sobre elque ha passat des d'aquells moments. La narracióva creixent en intensitat fins a arribar a un finalque té un sentit d'homenatge i, alhora, unmissatge per a les generacions futures.

D I V E N D R E S 1 1 D ’ O C T U B R EMaqu is : combaten t l ’ ob l i t

Presentació a Mallorca de la pel·lícula documental sobre el maquisLa guerrilla de la memoria, amb la participació del seu director, Javier Corcuera,

i d’un dels seus protagonistes, Eduard Pons PradesC a s a d e C u l t u r a ( 2 0 h o r e s )

Eduard Pons Prades va néixer el1920 al carrer Guifré del Raval deBarcelona. Aquest fill d’ebenistaanava per mestre i va acabar desergent instructor durant laguerra. Va viure exiliat aCarcassona (França) per la sevamilitància en la CNT fins el 1962;anys més tard va col·laborar en laconfecció de diverses revistes finsque, finalment, en 1980 va entraren la redacció d’El Diario deBarcelona, tot compaginant latasca amb traduccions i críticacinematogràfica.

Pons Prades acaba depublicar Los senderos de lalibertad. Europa: 1936-1945 (Flordel Viento. Barcelona, 2002), un llibre queofereix els testimonis dels anarquistes ibèricsque ajudaren els aliats en la Segona GuerraMundial. Prologat per l’escriptora i companyade l’autor, experta en García Lorca i en elpaper històric de les dones del segle XX,Antonina Rodrigo, l’obra recorda entre altresmolts el periodista César González Ruano, elfotògraf Agustí Centelles i l’Indestructible, quearribà a passar per la frontera més de 150refugiats. «Vaig voler retre homenatge alsmeus companys, que feien de guia i ajudavenla gent a creuar la frontera», explica l’autor queparticipà en les xarxes d’evasió. «Per a mi, perla meva joventut, allò era més una aventuraque una tragèdia», de dia cuidava porcs illaurava, de nit, anava amb la guerrilla. PonsPrades va desactivar mines amb son germà,va pugnar amb la Gestapo, va instruirguerrillers, va fer d’enllaç...; a la muntanya,amagat en grutes, es va alimentar de raves ipatates... I és que la majoria de les personesque ajudaren els refugiats a creuar els Pirineuseren adolescents, la major partanarcosindicalistes, afiliats a la CNT, a la FAI oa les Juventuts Llibertàries. Els més veteranshavien après a llegir i a escriure en els cursetsde vespre dels ateneus llibertaris sota lespautes pedagògiques de l’Escola Moderna deFerrer i Guàrdia. Pons Prades explica que lesxarxes d’evasió formades pels anarquistes que

hagueren de fugir del franquisme,i que començaren a funcionar elmateix 1939, aconseguiren salvarunes sis mil persones de les mésde trenta mil que en poguerenfugir. L’autor s’ha entrevistat ambels fills i els nets d’aquells jovesamb l’objectiu de traçar unahistòria oral dels seus pares i avis,dedicats a salvar els europeus(civils i militars) que fugien delnazisme creuant els Pirineus,sobre tot per l’Oriental il’Occidental, alguns dels qualseren aviadors aliats abatuts quansobrevolaven Europa en missióde guerra. Els passos perEuskadi, que portaven a Navarra i

a Guipúscoa, van ser els més freqüentats, permés segurs, gràcies a l’abundància decaserius i perquè el contraban, semprepresent, havia obert ja camins. Pons Pradesn’analitza en un capítol les cadenes d’evasióaliades en les que participaren els ibèrics, comara les de Pat O’Leary, Gallia, Sabot, RésseuMaurice, Línia Ajax, Talion, L’Insurgé,Buckmaster i Comète, a més de la polonesaFR”. El llibre recull també el testimoni deManuel Huet Piera, cap de l’Antena Marítimadel Grup Ponzán, que explica les peripèciesdels diamantistes d’Anvers, o la implicació delscatalans en la cadena L’Insurrecte. PonsPrades ens narra també l’aventura d’AgustíCentelles quan va voler muntar un laboratoride fotografia clandestí al Migdia francès,l’hivern de 1942 i 1943, per atendre lesnecessitats dels clandestins, fabricantcertificats d’identitat, salconduits alemanys ocertificats de la Creu Roja per traslladarpersones des de l’interior de França fins el sud.No és aquest el primer llibre d’història queescriu Pons Prades, des de 1973 l’autor hadedicat gran part del seu temps a explicar lahistòria més immediata, consagrant 16 llibresal període 1936-1985. I és que, segons PonsPrades, «hem de ser partidaris de recordar»,«he de lluitar contra l’oblit», perquè «allò queva començar el 1936 continua ara a escalamundial».

D I S S A B T E 1 2 D ’ O C T U B R EL o s s e n d e r o s d e l a l i be r tad

Presentació del llibre Los senderos de la libertad, sobre l’actuació del moviment llibertari enles cadenes d’evasió aliades (1940-1944), a càrrec del seu autor, Eduard Pons Prades

A t e n e u L l i b e r t a r i E s t e l N e g r e ( 1 7 h o r e s )

Poeta i músic alhora, Léo Ferré ha unit la líricaa l’argot i l’amor a l’anarquia. Ferré ocupa avuiun lloc central en el món del pensamentllibertari i de la cançó francesa.

Léo Ferré va néixer el 24 d’agost de 1916a Mònaco, de mare costurera, filla d’emigrantsespanyols, i pare encarregat del Casino deMontecarlo, va cantar com a soprano solista ala catedral. Als 11 anys va compondre la sevaprimera melodia, basada en un poema deVerlaine. Després d’estudiar a Roma estrasllada a París en 1935 per continuar-hi elsestudis de Dret i de Ciències Polítiques, icomençar els de bohèmia, tot descobrint eljazz. De tornada a Mònaco comença acompondre poesia, a cantar a cabarets,descobreix Charles Trenet i es troba amb EditPiaf, que l’aconsella que es llanci i s’introdueixia París, i Raymond Queneau. Desprésd’Alliberament, en 1946, comença a actuar enun cabaret parisenc a la rive gauche anomenatLe Beuf sur le Toi (El bou sobre la teulada) oncomparteix espai amb Les Freres Jacques, iamb el tàndem Roche-Aznavour. En 1953Ferré canta amb la vedette nord-americanaJoseph Baker a l’Olympia. Pel març de 1955n’obté la premier a l’Olympia on cantaL’Homme, Monsieur William i Rainer d’Ananar.En 1957 apareix Les Fleurs du Mal, cantat perLéo Ferré, disc homenatge al gran poetafrancès del segle XIX Charles Baudelaire, undels seus grans cicles poètics, com els que vadedicar a François Villon, Louis Aragon, PaulVerlaine o a Arthur Rimbaud; també hamusicat poemes de Ruteboent, Ronsard,Apollinaire, etc. Un dels temes que el vandonar a conèixer va ser Mon general, unacrítica antimilitarista apareguda en plenaguerra d’Algèria. En 1964 grava Ferré 63,inspiració d’un rebel que expressa amb poesiai ironia les noves violències i els cops patits perun anarquista (Ni Dieu, ni maître). Els temesde les més de cinc-centes cançons seves, detots els estils (oratoris, poemes recitats,cançons alegres de cabaret, cançons tristes,malenconioses, òperes...) són els «clàssics»de la chanson (l’amor, les dones, la llibertat, elsentit de l’existència, la mort), però des d’uncaire llibertari, utòpic i àcid: «L’Anarquia és lafórmula política de la desesperació», deia, «un

estat de l’ànima». El disc que surt l’estiu del 67és una anticipació de la generació hippie: SalutBeatnick. Les reivindicacions llibertàries delMaig del 68 marquen Ferré absolutament. A laprimeria del 69 treu un nou disc inspirat enl’agitació d’aquells dies, amb els temes:Comme une fille, L’été 68, Les Anarchistes...;aquell mateix any publica C’est extra, unclàssic, i també es produeix la trobada entreFerré i Jacques Brel i Georges Brassens. Ambel grup rock Les Zoo publica en 1970 Amour-anarchie Ferre 70, un Léo més anarquitzant,llibertari i rocker que mai. En 1977 canvia derotllo totalment i enregistra Il n’y plus riens,discurs nihilista proper al monòleg, que palesa,sens dubte, el talent poètic de Ferré i querealment significa el testament politicoartísticde l’autor. Seguidament marxa de gira amb elcantant quebequès Robert Charlebois. La sevatasca com a músic simfònic d’auditori, de«música clàssica», és també important:composició d’obres (Symphonie interrompue,diversos concerts, misses (!), etc.), direcciód’orquestres... Va publicar dos llibres depoesia, una biografia i una novel·la. Leó Ferréva morir el 14 de juliol —la jornada quecommemora la revolució francesa— de 1993als 77 anys, al seu castell toscà de SantoCasciano, després d’una llarga malaltia; «lavida dura el que dura un crit», deia.

L’Ateneu vol retre un homenatge a aquestgran company i per això hem comptat amb laparticipació de Chus Santana, TomeuQuetglas i Sinto Serra que ens oferiranversions d’aquest singular cantautor llibertari.

D I U M E N G E 1 3 D ’ O C T U B R EConcert d’homenatge a Léo Ferré

Amb les actuacions de Chus Santana, Tomeu Quetglas, Sinto Serra...C a f è L i s b o a ( 2 1 h o r e s )

«Benvinguts a sa festa de cloenda de sesjornades llibertàries de s’Ateneu LlibertariEstel Negre». Amb aquestes paraulesengegàvem l’any passat al Cafè Lisboa unafesteta-concert amb l’objectiu de compartirunes hores de bauxa i disbauxa ambtothom. Per l’escenari passaren aquells queara podreu escoltar i gaudir sempre quevulgueu.

L’iniciativa d’immortalitzar el concert vasorgir més com una prova d’enregistramenten directe que d’una intenció de fer quelcomde més seriós, cosa que fa que aquesttreball no tingui una qualitat «professional»;però així i tot en escoltar-lo vam pensar quereflectia bastant fidelment l’ambientd’aquella nit, així que vam decidir de fer-liqualque «arranjament» d’estudi i donar-liforma. Això no va ser feina fàcil, el totalenregistrat n’ocupava dos discoscompactes, la tasca de comprimir-l’en en unva causar més d’un maldecap. Hem intentatde donar a cada participant un tempssimilar, independentment de la durada de laseva actuació, fidels així a l’esperit d’igualtatque conforma el pensament llibertari, elmateix que ens mou dia rere dia a esforçar-nos a difondre l’ideal anarquista d’un mónnou. Així, tant des de les pàgines del nostre-vostre Butlletí Estel Negre com amb lesactivitats quotidianes o les jornadesllibertàries anuals, el nostre compromís ésferm: el poder té por de la cultura, del suportmutu, de la veritat, de l’amor... i allò que fapor al poder és el que ens impulsa anosaltres i és el que volem compartir ambtots vosaltres. Que aquest disc, doncs, siguiuna passa més en aquesta direcció.Enguany, quan l’Ateneu compleix 15 anys,podem dir-vos que no hem perdut la il·lusió;que seguim vius, mal que pesi a qualcú;que, com sempre, comptem amb les vostres

idees, el vostre suport; recordeu: l’Ateneu ésuna tasca col·lectiva i oberta a tothom.Volem agrair la participació dels músics,dels actors, dels dibuixants… quecol·laboraren en aquestes jornades, aixícom aquelles persones que l’han fetpossible: en Lluís, qui enregistrà el concert iha donat forma això que tens a les mans; alCafè Lisboa, que ens va cedir el local; atothom que hi va assistir i als que no hivàreu poder anar; als companys que hanquedat en el camí i als que ens hiempenyen; a tots, salut i força!

D I U M E N G E 1 3 D ’ O C T U B R EPresentació del CD de les

Sisenes Jornades Ll ibertàr iesEnregistrament de les actuacions del mític concert que es va celebrar al Lisboa,

el 21 de novembre de 2001, en el marc de les Sisenes Jornades Llibertàries;amb les actuacions de Chus Santana, Andreu Suau, Inaçio WG, Pere Martorell i Joan Sureda,

Lehaim Klezzinger Ban, Sinto Serra i Maria VermellaC a f è L i s b o a ( 2 1 h o r e s )

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

[email protected] C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: Dijous a les 20 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: Dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que en vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies anticipades. Salut!

DIMARTS 8 D’OCTUBREVÍDEO-XERRADA

BULL ARGENTINA:ASSEMBLEES,AUTOGESTIÓ,

ECONOMIA ALTERNATIVA

A càrrec de Miguel Rodríguez,company llibertari argentí

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIMECRES 9 D’OCTUBRE

LUCIO, L’ANARQUISTAIRREDUCTIBLE

Presentació del llibre de BernardThomas i xerrada amb el seuprotagonista, Lucio Urtubia

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIJOUS 10 D’OCTUBRE

CULTURA CONTRARACISME

PRESENTACIÓ DE LA PEL·LÍCULALATCHO DROM (1993),

DE TONY CATLIF

Debat amb Jaime Bueno, advocatd’immigrants; Jaime Zambrano,

exiliat colombià; i Héctor Pavelic,exiliat llibertari xilè

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DIVENDRES 11 D’OCTUBRE

MAQUIS:COMBATENT L’OBLIT

Presentació a Mallorca de lapel·lícula sobre el maquis

LA GUERRILLA DE LA MEMORIA

Debat amb el director, JavierCorcuera, i un dels protagonistes,

Eduard Pons Prades

CASA DE CULTURA20.00 HORES

DISSABTE 12 D’OCTUBRE

ACTES DIVERSOS ALLOCAL DE L’ATENEU

DINAR ENTRE COMPANYS…Hi esteu tots convidats!

ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE14.30 HORES

···PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

LOS SENDEROS DE LA LIBERTAD,SOBRE L’ACTUACIÓ DEL MOVIMENT

LLIBERTARI EN LES CADENESD’EVASIÓ ALIADES (1940-1944)

A càrrec del seu autor,Eduard Pons Prades

ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE17.00 HORES

DIUMENGE 13 D’OCTUBRE

CONCERT D’HOMENATGE ALÉO FERRÉ

Amb les actuacions deCHUS SANTANA, TOMEU QUETGLAS,

SINTO SERRA…···

PRESENTACIÓ DEL CD DELES SISENES JORNADES

LLIBERTÀRIESEnregistrament de les actuacions del míticconcert que es va celebrar al Lisboa, el 21

de novembre de 2001, en el marc de lesSisenes Jornades Llibertàries; actuacions

de Chus Santana, Andreu Suau, Inaçio WG,Pere Martorell i Joan Sureda, LehaimKlezzinger Ban, Sinto Serra i Maria

Vermella.

CAFÈ LISBOA21.00 HORES

ADRECES DELS LOCALSATENEU LLIBERTARI

ESTEL NEGREPalau Reial, 9, 2on (Palma)

Telèfon: 971 726 461

CASA DE CULTURARamon Llull, 3 (Palma)

CAFÈ LISBOASant Magí, 33 (Palma)

SETENES JORNADES LLIBERTÀRIESCIUTAT DE MALLORCA · 8-13 D’OCTUBRE DE 2002

LES ORGANITZA: Ateneu Llibertari Estel Negre